Descripción

Este recurso, en catalán, se basa en la utilidad de la novela como estrategia educativa para aproximarse a la ciencia.

Se incluyen en él diversas aportaciones, ordenadas según el curso de la ESO al cual están destinados.

Por un lado, para facilitar el acceso y la búsqueda, se presenta una recopilación de diversas novelas con base científica, así como guías de actividades, ya disponibles en abierto con anterioridad para trabajar con ellas.

Por otro lado, y como aportación principal de este trabajo, se elaboran nuevas guías de actividades para ciertas novelas, seleccionadas especialmente por su interés respecto al currículum de la asignatura de biología y geología en diferentes niveles de la ESO.

Cada guía de trabajo ofrece información de utilidad para el docente, como son la correspondencia con los contenidos curriculares y la contribución de las actividades a las competencias clave.

Las guías están planteadas para realizar todas las actividades en conjunto o escoger las más adecuadas para un grupo clase concreto. Se pueden realizar todas las modificaciones que se encuentren oportunas para su adaptación.

Objectius

En aquesta guia proposem una serie d’activitats per treballar aquesta novel·la des d’un punt de vista científic. Amb elles, es pretén:

• Aprofundir en el contingut científic del llibre, per ajudar a apreciar més la seva lectura. 
• Entendre millor el temari de l’assignatura, al tractar-lo mitjançant la novel·la,  una eina pedagògica diferent a l’habitual en biologia.
• Valorar l’acceptació d’aquest tipus d’activitats en l’alumnat, mitjançant un breu qüestionari al final de les activitats. 

Llistat de novel·les recomanades i guies anteriors recopilades

Altres novel·les recomanades, sense guia, segons nivell d’ESO i temàtica:

1r ESO:  Delicte ecològic, de J. Lorman (gestió de residus, investigació científica). El jardí secret, de F. Hodgson (cicles de les plantes). La isla bajo el mar, de D. Blanco Laserna. Código Ciencia (hidrosfera, biodiversitat marina, ecologia). La última jungla, de U. Sinclair (biodiversitat, ecologia). L’home del bosc, de P. Garriga (orangutans, veterinària, deforestació, tràfic espècies, selva). Malalt d’ocells, de X. Fàbrega (ornitologia, procés descobriments científics). Mi familia y otros animales, de G. Durell (biodiversitat, vertebrats i invertebrats). Un estiu a Borneo, de P. Garriga (biodiversitat, orangutans, veterinària, selva). 3r ESO: Allà on sigui el meu cor, de J. Sierra i Fabra (malalties cardíaques, donació òrgans). Campos de fresas, de J. Sierra i Fabra (alimentació , drogues, salut). Desconnexió, de N. Shusterman (funció òrgans, transplantaments, ètica de la ciència). Diagnòstic anorèxia, de M. Arold (alimentació, salut). El diari groc de la Carlota, de G. Lienas (drogues, salut). El diari vermell del Flanagan, d’A. Martin i J. Ribera (sexualitat, salut). El pes de la por, de J. de Manuel (S.I.D.A., malalties, virus). Las Chicas del alambre, de J. Sierra i Fabra (alimentació, drogues, salut). Fins que passi el que passi, de M. Humphreys (S.I.D.A., malalties infeccioses). Seis historias en torno a Mario, de J. Sierra i Fabra (drogues, salut). 4t ESO: Cabells pòrpres, de J. de Manuel (biotecnologia, investigació científica). El clan del oso cavernario, de J.M. Auel (zoologia, botànica i genètica). Exo, de J. Olloquequi (biologia molecular). Jo, robot, d’I. Asimov (biotecnologia). La isla, d’A. Huxley (biotecnologia, òrgans). L’evolució de la Calpurnia Tate, de J. Kelly (Darwin, descobriments, procés d’investigació científica, paper de la dona). Mar negra, de J. Lorman (marea negra, medi ambient, procés d’investigació). Nàufrag, de J. de Déu Prats (gestió de residus).

.

Recopilació de novel·les amb guies, segons nivell d’ESO:

1r ESO: En Lluc Daifa i els horts de Ses Feixes, de Toni Manonelles. Enllaç guia (GEN-GOB Eivissa): https://bit.ly/3hVd7BM La clau secreta de l’Univers,  de Lucy i Stephen Hawking.  Enllaç guia (IES S. Agustí): https://bit.ly/3kChzXW.  La balada del funicular miner, de Pau Joan Hernàndez.  Enllaç guia (Pau-Custodio i Vilaplana, curs 19-20): https://bit.ly/2V1UrqU. 3r ESO: Katalepsis, de Maria Carme Roca.  Enllaç guia (Pau-Custodio i Vilaplana, curs 19-20): https://bit.ly/2V1UrqU No em bacil·lis! de Montserrat Argerich.  Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.   Un enigma a la cuina, de Mariona Quadrada i Rosa Pagès.  Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.  4t ESO: Gelati! de Sílvia Aymerich.  Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb. Hello, Dolly! de Francesc Murgadas. Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.  La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol. Enllaç guia (IES S. Agustí): https://bit.ly/3hRptef. Operació gàbies buides, de Ramon Erra i Jordi Martí.  Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.  Ulls de pantera,  de Sílvia Aymerich. Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.  Una pedra al ronyó, de Anna Ollé i Germán Alvárez.  Enllaç guia (Projecte Solaris): https://bit.ly/2UoVodb.

.

Llibres pels quals s’ha elaborat una guia didàctica

A aquest recurs s’inclouen les següents guies didàctiques originals, adjuntades al final del document:

1r ESO:
● Acqua alta, de Cinta Arasa. Temàtica: canvi climàtic. Enllaç a la guia: https://docs.google.com/document/d/1DHyI4djuFD2U-yrVfTHQeMXpXWQMaJGW6My-vErUfgg/edit?usp=sharing

1r ESO (reforç i adaptacions curriculars):
● Quin giro! de Joan Amorós. Temàtica: medi ambient Eivissa. Enllaç a la guia: https://docs.google.com/document/d/1jd2hiBlNNxcQiD7t7VH45KJsmdVcOODMbixk1B423u4/edit?usp=sharing

3r ESO:
● El diari vermell de Carlota, de Gemma Lienas. Temàtica: sexualitat. Enllaç a la guia: https://docs.google.com/document/d/1y0NBPlTOwTpkFOTEx_mske26bA9mDiFi3ACSsuB7utA/edit?usp=sharing

4t ESO:
● Un mundo feliz, de Aldous Huxley. Temàtica: bioingenieria i desenvolupament sostenible. Enllaç a la guia: https://docs.google.com/document/d/1Aa9VTy4dfUK8iv8EKw0h00DkRAlAq2R-_r5Tq8TCnx4/edit?usp=sharing

A més, també s’han realitzat activitats per al tema Ecosistemes, dinàmica i estructura, de 4t d’ESO, basades en lectures més breus (aplicat a l’aula):

–Bèsties fantàstiques i on trobarles, de J.K. Rowling. Enllaç a les activitats: https://docs.google.com/document/d/1Ujwf2Y20NfEcjOYl4SY8LX6dJTK6Txolo9ps1rh4Vig/edit?usp=sharing

–Bestiario de Tolkien, de David Day (edició digital, 2013). Enllaç a les activitats: https://docs.google.com/presentation/d/1n_wMzraixvLNh5orntiwnsq8agzrUREYJS9j1MJgcio/edit?usp=sharing

–Archie, el noi que parlava amb elefants, de Lluís Prats. Enllaç a les activitats (examen): https://docs.google.com/document/d/1STzlk9K8jnia5XKgpRs863lXpDweBjzwn1wCwofZ2go/edit?usp=sharing

.

Annexos

Donat el caràcter docent d’aquesta publicació́, per a la citació́ de fragments de textos d’altres i la reproducció́ de fotografies procedents d’obres publicades (de les quals se cita la font i el nom de l’autor) ens acollim al dret de citació́ reconegut a l’article 32.1 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret 1/1996, de 12 d’abril i, per tant, està exempt de la necessitat d’autorització́ i abonament dels drets d’autor.

.

Guia de treball per Acqua Alta, de Cinta Arasa

PRESENTACIÓ NOVEL·LA

Portada del llibre Acqua alta, de Cinta Arasa, 2021.

Editorial jollibre. Grup Promotor Santillana.

Sinopsi: La Lauretta té gairebé tretze anys i un pla secret: salvar Venècia, que s’està enfonsant per culpa del canvi climàtic. Compta amb alguna ajuda, i sobretot, amb la saviesa del seu avi, Giuseppe Orologio. Ell és el millor rellotger de la ciutat. A més, detecta quan hi haurà acqua alta abans que n’hi hagi, o ho detectava fins fa poc… Per què? I quina relació tenen els seus rellotges amb el pla de la Lauretta?

El canvi climàtic és un perill per al planeta. Vols formar part del pla de la Lauretta per aturar-lo?
A la web https://www.jollibre.com/libro/acqua-alta, a l’apartat de Recursos, podeu descarregar una guia de treball general per a aquest llibre, que es pot fer servir pel departament de Llengua Catalana si es vol oferir aquest llibre també des del seu departament.

INFORMAICÓ PER ALS DOCENTS

CORRESPONDÈNCIA AMB ELS CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM

Les activitats plantejades per a aquest llibre, “Acqua alta”, es corresponen principalment amb el següent contingut del currículum de l’assignatura de Biologia i Geologia de l’ESO, que habitualment es realitza a 1r curs de l’ESO: 

BLOC 2. LA TERRA A L’UNIVERS

• L’atmosfera. Contaminació atmosfèrica. Efecte hivernacle. Importància de l’atmosfera per als éssers vius.
• La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als éssers vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada.
• Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU

En termes generals, amb la present guia d’activitats, es pretén contribuir a les dimensions de les competències clau esmentades a continuació. A cada apartat de les competències clau, s’esmenten les activitats que hi fan especial èmfasi:

➤ Comunicació lingüística (CL): 

➤ Activitats 1, 4, 6. 

• L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.
• L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.
• El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

➤ Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT):

➤ Activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6.

• La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
• La resolució de problemes relacionats amb el món natural.
• La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la

societat.

• La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
• La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la

conservació del medi ambient.

➤ Competència digital (CD):

➤ Activitat 5. 

• La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar i processar informació relacionada amb la biologia i la geologia.

➤ Aprendre a aprendre (AA):

➤ Activitats 1, 4, 5.

• La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.
• L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

➤ Competències socials i cíviques (CSC):

➤ Activitats 2, 3, 4, 6.

• L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.
• L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

GUIA D’ACTIVITATS 

En aquesta guia proposem una sèrie d’activitats per treballar aquest llibre des d’un punt de vista científic. Amb elles, es pretén:

• Aprofundir en el contingut científic del llibre, per ajudar a apreciar més la seva lectura. 
• Entendre millor el temari de l’assignatura, al tractar-lo mitjançant la novel·la,  una eina pedagògica diferent a l’habitual en biologia.
• Valorar l’acceptació d’aquest tipus d’activitats en l’alumnat, mitjançant un breu qüestionari al final de les activitats.

Les activitats es poden plantejar totes conjuntament o escollir les més adequades per a un grup classe en concret. S’adjunta aquí l’arxiu “.doc” corresponent per poder fer totes les modificacions que els docents trobin oportunes.

1) Al llibre Aqua alta apareixen moltes paraules relacionades amb el canvi climàtic.

Font: elaboració pròpia. Imatge: freepik

Sopa de lletres disponible aquí amb més resolució.

En total, n’heu de trobar 8, però tingueu en compte que hi ha termes que estan formats per dues paraules. 

b) En parelles, definiu amb les vostres paraules el que heu trobat a la sopa de lletres. Després, poseu-ho en comú amb la classe i acordeu una definició conjunta entre tots, per a cada paraula. Anoteu-ho tot a la vostra llibreta. 

2) Al llibre, la Lauretta descriu molts dels problemes ecològics que tenen a Venecia. La majoria d’ells, són compartits a molts altres llocs del món. 

a) Aquí tens un mapa d’Eivissa, amb alguns d’aquests problemes representats amb dibuixos. Identifica’ls i escriu el nom al requadre corresponent.

Font: elaboració pròpia. Mapa: conselldeivisa.es Imatges: freepik. 

Mapa disponible aquí amb més resolució. 

b) Coneixes alguns problemes ecològics més que existeixin a Eivissa i que no apareguin al llibre d’Acqua alta? Dibuixa’ls al mapa, escriu-ne el seu nom i explica’ls breument. 

3) Al primer capítol la protagonista, la Lauretta, explica de forma resumida quina és la causa de que Venecia s’estigui enfonsant. Ordena aquests elements, per saber quin causa al següent:

– Augment nivell del mar – Pol·lució – Venècia s’enfonsa – Augment “efecte hivernacle” – Augment escalfament planeta – Animals i persones es queden sense lloc on viure – Desglaç dels pols –

1r: __________________________________

2n: __________________________________

3r: __________________________________

4t: __________________________________

5è: __________________________________

6è: __________________________________

7è: __________________________________

4) Analitzem ara, les bases científiques d’aquest escalfament del que parla la Lauretta. 

a) Quins són els principals gasos causants de l’anomenat efecte hivernacle?

• V_______ d’A________ (______)
• M________
• D________ de C__________ ( _____)

b) L’avi de la Lauretta, el Giuseppe, es queixa que abans feia més fred i ara fa massa calor. Observa les següents gràfiques:

Font: showyourstripes.info. Evolució de la temperatura a Espanya, des de 1901 fins a 2020. Cada línia representa un any. El color, de blau fosc a vermell fosc, representa el canvi en la temperatura mitjana de l’any. 

Font: scrippsco2.ucsd.edu. Curva de Keeling. Mostra la mitjana mensual de concentració de diòxid de carboni, desde 1958 fins a 2020 (a l’observatori de Mauna Loa, Hawaii).

• Segons la primera gràfica: té raó, l’avi de la Lauretta, en dir que la temperatura està augmentant, any rere any?
• Analitzant conjuntament la primera i la segona gràfica: a què es pot deure, entre altres causes, aquest augment de la temperatura?

c) Quines són les fonts naturals de CO₂? Quines són les fonts artificials del CO₂, per les quals les persones augmentem aquest nivell de CO₂?  

d) Per tant, quines coses podriem fer, cada un de nosaltres, i tots i totes en general, per aconseguir reduir aquest escalfament global i ajudar a Venècia i a tot el planeta en general?

5) Al llibre, es parla de que Venecia s’està enfonsant, cada vegada més, per culpa de l’augment del nivell del mar. 

A aquesta web, https://coastal.climatecentral.org/, podem calcular i veure representat a sobre un mapa, com haurà augmentat el nivell del mar a l’any 2050. Considerant certs paràmetres (per exemple, que la contaminació segueixi igual que a l’actualitat), així quedarien Venècia i Eivissa:

Font: coastal.climatecentral.org Mapa on es mostra l’augment del nivell del mar, l’any 2050, a Venecia.

Font: coastal.climatecentral.org Mapa on es mostra l’augment del nivell del mar, l’any 2050, a Eivissa.

a) Què representen les àrees pintades en vermell?

b) Quines són les zones d’Eivissa que estiran enfonsades (per sota del nivell del mar), l’any 2050? Anomena-les i digues per què penses que són aquestes i no altres zones, les que queden per sota del nivell del mar. 

c) A més de l’augment del nivell del mar, quines altres conseqüències té, el canvi climàtic?

Per informar-te, pots consultar el teu llibre de text o format digital, o llegir el que expliquen a aquesta web:

https://es.greenpeace.org/ca/trabajamos-en/cambio-climatico/asi-afecta-el-cambio-climatico/efectos-del-cambio-climatico-en-el-medio-ambiente/

6) Al final del pla de la Lauretta, monten un escenari i pugen a parlar moltes de les persones que s’estimen Venècia i el planeta:

• El seu avi parla de com era la Venècia d’abans i com ha canviat la Venècia d’ara. 
• Les científiques parlen de les causes d’aquest canvi climàtic i les seves conseqüències.
• La Lauretta parla de quines coses podem fer per ajudar a solucionar aquest problema. 

Nosaltres, ara, recollirem tota aquesta informació, però sobre la nostra illa, Eivissa. 

a) En grups de 4 o 5 persones, escolliu alguna d’aquestes temàtiques:

• L’Eivissa d’abans, la dels nostres güelos i güeles.
• L’Eivissa d’ara, que no m’agrada.
• L’Eivissa d’ara, que sí m’agrada. 
• Què puc fer jo, per ajudar?
• Què podem fer tots, per ajudar?

Agafeu una cartolina gran, i feu un pòster amb el següent:

• Títol
• Fotografies o dibuixos que representin el que volem dir.
• Explicacions escrites sobre el que es mostra a les fotografies. 
• Nom dels participants. 

b) En acabar, cada grup haurà d’exposar i explicar el que ha fet al seu pòster, davant de la classe. 

c) Després, podeu penjar els pòsters als passadissos de l’institut, perquè ho vegin la resta de companys i companyes.

Per saber què incloure a cada pòster, aquí us adjuntem informació i fotografies que podeu retallar i escriure el que us suggereixen. No cal que les utilitzeu totes i per altra banda, també podeu buscar-ne altres per internet, revistes, etc.  

Aquí teniu un enllaç amb les fotografies amb més resolució, llestes per imprimir i retallar. 

L’Eivisa d’abans, la dels nostres güelos i güeles:

S’inclouen fotografies antigues i actuals de l’estil de vida de la gent d’abans, dels paisatges, etc. 

En el vostre pòster, heu d’escriure sobre com aquestes maneres de fer les coses beneficiaven més o menys al bon manteniment del medi ambient:

• Mitjans de transport.
• Fonts d’energia utilitzada.
• Consum d’aliments. 
• Espais naturals.
• Altres coses que se us acudeixin. 

Font: facefoodmag.com	Font: ultimahora.es
Postal de Sa Cala. Font: Grup Facebook Fotos Eivissa Antiga. Mari Carmen Garcia Campos	Foto: Francesc Català Roca

Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista Català	Riu Santa Eulalia.Font: Facebook Fotos Eivissa Antiga. Foto: Pedro Mas Roig.
Font: Facebook Fotos Eivissa Antiga. Foto: Viñets.	Maqueta “Ses Feixes”. Font: wikipedia.org
Foto: Xescu Prats.	Font: Eivissarural.com

L’Eivissa d’ara, que sí m’agrada (vosaltres podeu escollir el que més us agradi).

En el vostre pòster, heu d’escriure sobre:

• Espais naturals
• Animals i plantes d’Eivissa (biodiversitat)
• Mitjans de transport 
• Altres coses que se us acudeixin

Font: ibizaspain.es	Font: elmundo.es
santjosep.net	santjosep.net
Font: eeif.es	Font: eeif.es

L’Eivissa d’ara, que no m’agrada (vosaltres podeu escollir el que no us agrada, en funció de si és més o menys perjudicial per al medi ambient):

En el vostre pòster podeu escriure sobre:

• Mitjans de transport
• Fonts d’energia contaminants
• Massificació turística
• Contaminació d’aire i aigua
• Sobreexplotació dels recursos hídrics
• Consum poc responsable
• I qualsevol altra cosa que pogueu pensar, que no us agradi de l’Eivissa d’ara…

Font: ondacero.es	Font:  periodicodeibiza.es
Font: ultimahora.es	Font: Revista Eivissa. Fotografia: El Temps / Vicent Marí.
Font: Revista Eivissa. Fotografia: Diario de Ibiza / Cristina López.	Font: maninsanan.com

Font: periodicodeibiza.es	Font: cadenaser.com
Font: periodicodeibiza.es	Font: elmundo.es

Què pots fer tu per ajudar?

En aquest pòster podeu parlar sobre:

• Estalvi d’aigua
• Estalvi d’energia
• Fonts d’energia renovable
• Mitjans de transport
• Consum responsable i sostenible
• Reciclatge
• Qualsevol altra cosa que pogueu pensar. 

Aquí teniu una mostra d’imatges que podeu utilitzar per al vostre pòster:

Font: freepik	Font: freepik
Font: freepik	Font: freepik
Font: donavaloralsteusresidus.files.wordpress.com

Font: freepik
Font: freepik

Què podem fer tots per ajudar?

En aquest poster podeu escriure sobre:

Què podem aconsellar a les nostres famílies?

Què podem demanar als nostres polítics?

Què podem fer tots, en conjunt?

Aquí tens algunes imatges que pots utilitzar:

Font: freepik	Font: freepik
Font: alsa.es	Font: freepik
Font: freepik	Font: freepik
Font: freepik	Font: santjosep.org

AUTOAVALUACIÓ

• Al finalitzar, podeu contestar al següent qüestionari:

	Gens	Una mica	Bastant	Molt
Penses que aprofundir en el contingut científic d’aquest llibre, ha fet que el valoris o apreciïs més?	0	1	2	3
Penses que tractar el temari de l’assignatura mitjançant la novel·la, t’ajuda a entendre’l millor?	0	1	2	3

Guia de treball per a Quin giro! de Joan Amorós

PRESENTACIÓ LLIBRE

Portada del llibre Quin giro! de Joan Amorós, 2011. 

Editorial Mediterrània Eivissa. 

Sinopsi: En Jordi fa submarinisme i descobreix coses que mai s’hagués imaginat d’Eivissa…

Una obra entretinguda i que presenta els principals problemes mediambientals d’Eivissa.

INFORMACIÓ PER ALS DOCENTS

CORRESPONDÈNCIA AMB ELS CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM

Les activitats plantejades per a aquest llibre, Quin giro! es corresponen principalment amb el següent contingut del currículum de l’assignatura de Biologia i Geologia, que habitualment es realitza al 1r curs de l’ESO. No obstant això, el nivell, tant de la lectura com de les activitats, es correspon al d’alumnes amb algun reforç o adaptació curricular. 

BLOC 2. LA TERRA A L’UNIVERS

• La hidrosfera. L’aigua a la Terra. Aigua dolça i aigua salada: importància per als

éssers vius. Contaminació de l’aigua dolça i de la salada.

• Problemàtica ambiental en relació amb la gestió de l’aigua a les Balears.

BLOC 3. LA BIODIVERSITAT AL PLANETA TERRA

• Sistemes de classificació dels éssers vius. Nomenclatura binomial.
• Vertebrats: peixos. Característiques anatòmiques. 
• Fauna i flora característica de les Illes Balears.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU

En termes generals, amb la present guia d’activitats, es pretén contribuir a les dimensions de les competències clau esmentades a continuació. A cada apartat de les competències clau, s’esmenten les activitats que hi fan especial èmfasi:

➤ Comunicació lingüística (CL):

➤ Activitats 1, 3, 5, 6.

• L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.
• El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització

de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

➤ Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT):

➤ Activitats 2, 3, 4, 5, 6, 7.

• La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la

societat.

• La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
• La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la

conservació del medi ambient.

➤ Aprendre a aprendre (AA):

➤ Activitats 2, 5.

• L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.
• La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

➤ Competències socials i cíviques (CSC):

➤ Activitats 1, 5, 6, 7, 8.

• L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.
• L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

GUIA D’ACTIVITATS 

En aquesta guia proposem una sèrie d’activitats per treballar aquesta novel·la des d’un punt de vista científic. Amb elles, es pretén:

• Aprofundir en el contingut científic del llibre, per ajudar a apreciar més la seva lectura. 
• Entendre millor el temari de l’assignatura, al tractar-lo mitjançant la novel·la,  una eina pedagògica diferent a l’habitual en biologia.
• Valorar l’acceptació d’aquest tipus d’activitats en l’alumnat, mitjançant un breu qüestionari al final de les activitats.

Les activitats es poden plantejar totes conjuntament o escollir les més adequades per a cada alumne en concret. S’adjunta aquí l’arxiu “.doc” corresponent per poder fer totes les modificacions que el docent trobi oportunes.

1) Al inici del llibre, podem llegir la frase “Eivissa, illa meravellosa, força descuidada, poc protegida, molt massificada, mica verge”. 

a) Que penses que vol dir, aquesta frase? Explica-ho amb les teves paraules.

b) Estàs d’acord amb el que diu? Per què?

2) Quan el Jordi, el protagonista, es dona un cop al cap i somia que busseja per Eivissa, descobreix que aquesta és simétrica. Ell narra “Tenia la mateixa forma que a la superfície, però invertida” (…) “surava al Mediterrani, i a més, com reflectida en un gegantí mirall, tenia el mateix relleu per dalt de l’aigua que per davall”. 

a) Això és així realment? és un fet comprovat científicament, o forma part de la ficció que s’ha inventat l’autor per contar la historia?

3) Per bussejar, en Jordi necessita un equip de submarinisme (amb bombona d’aire). 

a) Mentre neda, es troba amb diferents peixos, que obviament no necessiten equip de submarinisme per respirar sota l’aigua. Com s’ho fan, els peixos, per respirar sota l’aigua?

Anomena la part que fan servir per respirar i assenyala on es troba, al dibuix:

Font: descobreixmenorca.com 

b) Sabries identificar altres parts d’aquest peix? Anomena-les i assenyala-les al dibuix. 

c) Al llibre es diuen els noms populars d’alguns dels peixos amb els que es troba. Quins eren? Escriu el seu nom. 

A la següent web pots trobar la imatge que es correspon amb els peixos dels que parla al llibre (i alguns més): 

https://www.descobreixmenorca.com/snorkeling-a-menorca/peixos-de-menorca/

4) En Jordi, el protagonista, es submergeix entre una praderia de posidònia. 

a) Reconeix i assenyala, quina imatge es correspon amb la posidònia?

1) Font: muyintersante.es	2) Font: eeif.es
3) Font: pecesornamentalesmarinodulce.blogspot.com	4) Font: fordivers.com

5) Llegeix el següent text i mira la imatge adjunta. Després, contesta les preguntes a continuació:

La Posidonia oceanica és una planta amb flors i fruits, que creix molt lentament en grans extensions en forma de praderies. És exclusiva del mar Mediterrani i té una importància fonamental en l’ecosistema mar-platja-duna.

Funcions principals de les praderies de posidònia: Les praderies de posidònia constitueixen una reserva de biodiversitat per a una gran quantitat d’espècies animals i vegetals que hi troben un lloc d’alimentació, protecció i guarderia de juvenils. A més, fixen el CO2, produeixen oxigen i gran part del sediment que forma l’arena de les nostres platges i protegeixen el litoral arenós contra l’erosió.

Font: www.caib.es/sites/cuidamposidonia/ca/introduccian/ 

Imatge amb més resolució aquí. 

c) Quin és el nom científic de la posidònia? Com has reconegut que era un nom científic?

b) Per què té tant de valor, aquesta planta marina? Quins beneficis té per al medi ambient?

6) Llegeix la següent notícia, analitza-la i contesta les preguntes a continuació:

Principales amenazas de las aguas pitiusas

El informe de la Fundació Mar, a través del proyecto Silmar, revela la situación del fondo marino.

El fondo marino de las Pitiüses vuelve a aprobar, un año más, el examen al que es sometido por el informe de la Fundació Mar, a través del proyecto Silmar. Aún así, la biodiversidad no está fuera de peligro.

La coordinadora del proyecto, Evelyn Segura, resaltó a este periódico que en el caso de la estación de Sant Antoni se han encontrado «impactos bastante graves» en relación a la conservación de la biodiversidad: «Por un lado nos encontramos con la invasión de un alga roja que se pone sobre las praderas de posidonia y crece de forma desmesurada. Lo que hace es ahogar toda la vida que queda en el fondo marino. Es un alga estacional y su efecto es bastante perjudicial. Por otro lado, nos encontramos con los impactos de los fondeos», precisó. En relación a esta última cuestión, Segura indica que en la mayoría de las ocasiones es producto de la mala información. Por ello, instó a la necesidad de invertir «muchos esfuerzos en educar adecuadamente y en una guía de buenas prácticas».

A pesar de todo, desde Fundació Mar apuntan que las praderas de posidonia están en «buen estado de conservación, pero no están libres de amenazas como puede ser por la contaminación o los fondeos. Tenemos que estar al tanto para que todas las amenazas estén disminuidas al máximo».

Notícia adaptada de:  www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2012/06/10/73683/fondeos-dos-algas-invasoras-principales-amenazas-aguas-pitiusas.html

a) Quines són les  principals amenaces de la posidònia a Eivissa?

b) Com has llegit, la posidònia es troba amb els impactes dels fondejos de les embarcacions que, a vegades, tiren l’àncora a sobre de la posidònia, arrancant-la i fent-la malbé. A la notícia es diu que el mal fondejament és degut  a ______________________________ i que per això cal ______________________________. 

c) Fes un cartell, avisant als navegants per a que no fondegin a sobre de posidònia i perquè tots en general, no contaminem la mar. 

Inclueixi algun dibuix (ancles, posidònia,…)  i alguna frase que motivi a tenir cura de la posidònia. 

Aquí tens un exemple d’alguna campanya que s’ha fet:

Font: https://lifeposidoniandalucia.files.wordpress.com/

I aquí hi ha un vídeo que es pot veure per entendre millor el problema:

7)  Segons el llibre, Eivissa està poc protegida i descuidada. 

a) Quines són les principals amenaces per al medi ambient d’Eivissa? Aquí tens un mapa d’Eivissa, amb alguns d’aquests problemes representats amb dibuixos. Identifica’ls i escriu el nom al requadre corresponent.

Font: elaboració pròpia. Mapa: conselldeivissa.es. Imatges: freepik.

Mapa disponible en aquest enllaç amb més resolució. 

8) A l’escriptura que es troba el Jordi a una pedra, al fons del mar, hi posa que si no tenim cura d’Eivissa, i la seguim maltractant, aquesta s’enfonsarà cada vegada més dins la mar. Els efectes reals de la contaminació són diferents, però també son molt perjudicials. 

a) Quines mesures hauríem de seguir, per a cuidar el medi ambient i que això no passés?

AUTOAVALUACIÓ

• Al finalitzar, podeu contestar el següent qüestionari:

	Gens	Una mica	Bastant	Molt
Penses que aprofundir en el contingut científic d’aquest llibre, ha fet que el valoris o apreciïs més?	0	1	2	3
Penses que tractar el temari de l’assignatura mitjançant la novel·la, t’ajuda a entendre’l millor?	0	1	2	3

Guia de treball per a El diari vermell de la Carlota, de Gemma Lienas

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Portada del llibre El diari vermell de la Carlota, de Gemma Lienas, (7a edició, 2020). Editorial Empúries. 

Sinopsi: El diari vermell de la Carlota només és per a tu si penses que la sexualitat és una activitat natural de les persones, molt lúdica, que permet una gran comunicació i complicitat i que, en ella mateixa, no té res a veure amb actes dolents ni bons. El llibre que tens a les mans no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments. En els capítols novel·lats, podràs llegir escenes entre la Carlota i en Flanagan que et permetran fer-te una idea de com són les relacions sexuals d’una persona quan s’hi inicia. En els capítols de diari, podràs resoldre dubtes o, fins i tot, omplir autèntics cràters d’informació pel que fa a temes com els genitals, la resposta sexual, el primer coit, els mètodes anticonceptius, l’embaràs, l’homosexualitat, les malalties de transmissió sexual, les disfuncions sexuals i altres qüestions.                                               

INFORMACIÓ PER ALS DOCENTS

CORRESPONDÈNCIA AMB ELS CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM

Les activitats plantejades per a aquest llibre, El diari vermell de la Carlota, es corresponen principalment amb el següent contingut del currículum de l’assignatura de Biologia i Geologia de l’ESO, que habitualment es realitza al 3r curs de l’ESO: 

BLOC 4. LES PERSONES I LA SALUT. PROMOCIÓ DE LA SALUT

• La salut i la malaltia. Malalties infeccioses i no infeccioses. Higiene i prevenció.
• La funció de relació. Sistema nerviós i sistema endocrí.
• La reproducció humana. Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor. Canvis físics i psíquics en l’adolescència.
• El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. Tècniques de reproducció assistida. Les malalties de transmissió sexual i formes de prevenir-les.
• La resposta sexual humana.
• Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexuals.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU

En termes generals, amb la present guia d’activitats, es pretén contribuir a les dimensions de les competències clau esmentades a continuació. A cada apartat de les competències clau, s’esmenten les activitats que hi fan especial èmfasi:

➤ Comunicació lingüística (CL): 

➤ Activitats 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11.

• L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.
• El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.cia, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.
• La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries.

➤ Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT):

➤ Activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12.

• La comprensió de la informació presentada en format numèric o gràfic.
• L’organització i la representació de la informació utilitzant procediments matemàtics (gràfiques).
• La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat.
• La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes.
• L’adquisició de pautes de vida saludable a partir del coneixement del funcionament del cos humà.

➤ Competència digital (CD):

➤ Activitats 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11.

• La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia i la geologia.

➤ Aprendre a aprendre (AA):

➤ Activitats 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11.

• La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.
• L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.
• La curiositat per aprendre basada en la percepció que l’alumne té de l’entorn.

➤ Competències socials i cíviques (CSC):

➤ Activitats 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12.

• El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.
• L’avaluació de les conseqüències dels estils de vida, a fi d’assumir la responsabilitat que comporten i exercir una ciutadania activa compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i el manteniment de la salut.
• L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

➤ Consciència i expressions culturals (CEC):

➤ Activitat 10.

• L’adquisició de recursos per dur a terme tasques amb pulcritud i criteri estètic.

GUIA D’ACTIVITATS 

En aquesta guia es proposen una serie d’activitats per a treballar aquest llibre des d’un punt de vista científic. Amb elles, es pretén:

• Aprofundir en el contingut científic del llibre, per ajudar a apreciar més la seva lectura. 
• Entendre millor el temari de l’assignatura, en tractar-lo mitjançant la novel·la,  una eina pedagògica diferent a l’habitual en biologia.
• Valorar l’acceptació d’aquest tipus d’activitats en l’alumnat, mitjançant un breu qüestionari al final de les activitats. 

Les activitats es poden plantejar totes conjuntament o escollir les més adequades per al grup classe en concret. S’adjunta aquí l’arxiu “.doc” corresponent per poder fer totes les modificacions que els docents trobin oportunes.

 Capítol  II. La pubertat

1) Al Capítol II, una amiga de la Carlota, l’Elisenda, es queixa perquè a ella encara no li han arribat els canvis típics de la pubertat. 

a) Quins són aquests canvis, que comenten ella i les seves amigues? Esmenten quatre de físics i un de mental. 

b) Fins a quina edat es pot donar, que l’Elisenda comenci a notar els primers canvis de la pubertat?

2) La Carlota li pregunta al Badia, el seu professor de Biologia, com és que el nostre cos sap quan ha de començar la pubertat. 

a) Recordes com li diu que s’anomena la part del cervell, que és com una mena de rellotge, que s’encarrega d’això?

b) Completa la taula següent per al teu Diari vermell de Biologia. A més de amb El Diari de la Carlota (capítols II i V), pots ajudar-te amb la informació del teu llibre de text o de la web:

https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4692/mod_resource/content/5/2_ladolescncia_una_etapa_de__canvis.html

Font: elaboració pròpia. Clicant aquí podeu descarregar una versió amb més resolució. 

També tens la versió masculina: 

Font: elaboració pròpia.  Clicant aquí podeu descarregar una versió amb més resolució

Capítol II. Els genitals

3) Al Capítol III, la Carlota utilitza un mirall per observar els seus genitals. Aquí tens el dibuix que surt al llibre. 

a) Recordes el nom de les parts i quina és la seva funció? Completa-ho.

Font: El Diari Vermell de la Carlota, Gemma Lienas. 

També tens la versió masculina (pots buscar informació al teu llibre de text o format digital, per completar l’esquema):

Font: lecturio.com

b) Si tens una estona de tranquilitat a casa, pots animar-te i fer el mateix que ella amb un petit mirall o també sense ell, encara que és una mica més difícil.  Coneixer-se a una mateixa sempre és bona idea. 

Capítol V. La regla

4) Al Capítol V, la Carlota i les seves amigues pregunten a les dones del seu entorn sobre la menstruació. 

a) Feu el mateix que elles: busqueu dones de la vostra família i amigues i pregunteu a quina edat van tenir la primera regla (menàrquia). 

b) Després, poseu les dades en comú a nivell de tota la classe. Feu una gràfica amb les edats a les que els hi ha vingut la menstruació a les dones enquestades. Quin marge d’edats heu trobat? Quina ha estat l’edat més comú?

5) La Carlota i les seves amigues parlen de moltes creences i mites sobre la regla. Per exemple, diuen que quan tens la regla no pots fer maionesa perquè es talla, o que durant la regla, una dona no es pot quedar embaraçada. 

a) Pregunta a persones del teu voltant, família i amics i amigues, quines creences tenen sobre la regla. També pots posar les teves propies idees. A més, pots fer servir les xarxes socials, per exemple, a Twitter podeu fer una cerca amb el hashtag #lareglanoestabú o #menstruación i trobareu informació molt interessants.

Escriu el que més t’hagi cridat l’atenció al teu Diari vermell de Biologia. 

b) Després, poseu totes les idees en comú amb el grup classe. Averigüeu si aquestes creences són falses o no, amb l’ajuda del professor o professora. 

Capítol VII. La resposta sexual

6) Al Capítol VII, el Badia, el seu professor de biologia, els hi explica com és en realitat el clítoris: «El clítoris, molt més gran que no sembla a simple vista, està dividit en dues parts: una de visible, la que tu, Carlota, anomenes botonet. L’altra no es veu; són una mena d’arrels que abracen l’entrada de la vagina.»

a) Amb aquesta descripció, inclou al teu diari un dibuix de com te l’imagines.

Després, si vols, també pots ajudar-te del dibuix que trobaràs entre la informació d’aquesta web: 

https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4692/mod_resource/content/5/311_les_zones_ergenes_primries_femenines.html

b) Abans es pensava que hi havia dos tipus d’orgasmes: clitorià i vaginal. Fixant-te en el dibuix que apareix a la web anterior, pensa: perquè es creu, avui en dia, que només hi ha una mena d’orgasme?

Capítol IX. La sexualitat

7) Al Capítol IX, la Luci, la tutora de la classe, aprofita l’hora de tutoria per parlar de sexualitat. Els hi explica que en humans, la sexualitat és molt més que el coit o la reproducció. Diu que limitar-se a això és una idea més propera a la sexualitat animal que a la humana, perquè els animals només s’uneixen sexualment per procrear i tenir descendència.  No obstant això, la natura ens dóna molts exemples curiosos de la sexualitat en animals. 

a) Un llibre que ho explica de forma molt didàctica i amena és: La vida amorosa dels animals,  de Katharina von der Gathen. Per parelles, podeu repartir la lectura d’alguns dels casos i després, expliqueu a la resta de companys el que heu llegit. 

Us recomanem la seva compra, no té desperdici, però si no el teniu disponible, aquí us compartim alguns dels fragments (ús exclusiu per a educació) per treballar-hi:

La vida amorosa dels animals – alguns exemples.

b) De’l que has llegit: quines dades t’han cridat més l’atenció? Què en penses ara, de la sexualitat animal?

Capítol X. El primer coit

8) La Carlota i el Flanagan van tenir relacions amb penetració i sense preservatiu. Després, això preocupa molt a la Carlota, perquè pensa que pot estar embarassada. 

En qualsevol dia del cicle menstrual, que dura 28 dies, una dona es pot quedar embarassada. No obstant això, hi ha certs dies en els quals la probabilitat és major encara. 

a) El dia que van fer l’amor la Carlota i el Flànagan era dia 6. Ella sap que la regla li ha de venir el dia 12. 

Calcula: quan va tenir relacions, en quina fase del seu cicle menstrual estava la Carlota? Tenia més o menys probabilitats de quedar-se embaraçada? En canvi, a quins dies d’aquell mes es correspondria la fase de major fertilitat i risc de la Carlota?

Per fer-ho, pots ajudar-te d’un llibre de text on s’expliquin les fases del cicle menstrual o de la pàgina web següent:

https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4708/mod_resource/content/1/cicle_menstrual.html

Font: Amb tots els sentits. Conselleria de Salut.

b) Pots calcular el mateix amb el teu cicle menstrual. És una informació molt útil i també t’ajuda a conèixer i controlar la teva regularitat. Però no oblidis: sempre hi ha risc d’embaràs, inclós els dies de la regla! Val la pena correr el risc?

9) Al Capítol XI, l’Octavia, la tia de la Carlota, li explica que a alguns països extirpen, tallen, el clítoris de les noies abans que arribin a la pubertat, per tractar de controlar la seva sexualitat. Això es coneix com a mutilació genital femenina (MGF), o ablació del clítoris i és una pràctica molt cruel amb greus conseqüències per a la salut. 

Respon a les preguntes següents, ajudant-te d’aquest informe:

https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaEnCifras/estudios/investigaciones/2020/pdfs/Estudio_MGF.pdf

a) Quines possibles complicacions i riscos per a la salut té la MGF? Esmenta les que més et cridin l’atenció, tant físiques com psicològiques. (Taula 2, pàg. 18 de l’anterior informe).

(…)

Font: La Mutilación Genital Femenina en España. Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género. 

b) Quina és l’estimació del nombre de noies en risc de patir MGF a les Illes Balears? (Taula 7, pàg.  42).

Font: La Mutilación Genital Femenina en España. Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género.

c) Ens grups de 4 o 5 alumnes: si alguna persona us digués que aquest no és un problema important  al nostre païs, què podrieu contestar-li? Penseu quins podrien ser els seus arguments i elaboreu els vostres contra arguments. 

Capítol XII. Els mètodes anticonceptius

10) Al capítol XII, van a un Centre d’Atenció a la Dona, a una xerrada sobre mètodes anticonceptius. 

a) Quins tipus d’atenció poden donar allí? On pots trobar un centre similar a la teva localitat? 

b) En grups de 3 o 4 alumnes, escolliu un dels mètodes anticonceptius dels que es parla i busqueu informació sobre aquest. Podeu trobar la informació al mateix Diari de la Carlota, o a la web: 

https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4708/mod_resource/content/1/Bloc_V_Sexe_sense_riscs.pdf

c) Després, elaboreu una infografia sobre el mètode anticonceptiu escollit. Podeu utilitzar un programa de software tipus Canva o piktochart. La vostra infografia ha de contenir la següent informació: 

• Nom i imatge del mètode (fotografia o dibuix).
• Avantantges i desavantantges del mètode.
• De què protegeix? Infeccions de transmissió sexual (ITS), embaràs, o ambdós. 
• Tipologia: barrera, hormonal, mecànic, quirúrgic, “natural”…
• On aconseguir-ho? Farmàcia, consulta metge, altres espais (quins?). 

Aquí tens algun exemple d’altres infografies que reparteix el Govern de les Illes Balears. Encara que aquest exemple és més general, pot ajudar-vos a fer les vostres pròpies infografies:

Font: Govern de les Illes Balears.

d) Pengeu el resultat de les infografies a un lloc on la resta d’alumnes pugui veure-ho i aprofitar la informació: web d’alguna associació juvenil, passadissos dels instituts, etc.

Capítol XVIII. Malalties de Transmissió Sexual

11) En el Capítol XVIII, dediquen la classe de naturals a la sida, una malaltia de transmissió sexual (MTS). La Carlota decideix fer un informe de la resta de MTS (o també anomenades infeccions de transmissió sexual, ITS). 

a) En grups de 4 o 5 alumnes, escolliu una de les malalties  sobre les que es parla a El diari vermell de la Carlota i busqueu informació sobre aquesta. Elaboreu una presentació  i expliqueu-la a classe a la resta de companys. La presentació ha d’incloure la següent informació:

• Nom de la ITS. 
• Agent que la causa: nom del virus, bacteri, fong, etc. que la causa. 
• Principals símptomes i problemes associats. 
• Com es pot contreure? (petons, sexe oral, sexe amb penetració, etc.). 
• Com es pot reduir el risc?

Podeu ajudar-vos de la informació que apareix al propi llibre i també de la pàgina web:

https://ebapenobert.caib.es/pluginfile.php/4708/mod_resource/content/1/vih_i_altres_infeccions_de_transmissi_sexual.html

12) Dinàmica de grup. Adaptada de l’activitat  “qui ho fa amb qui?” del material didàctic Drets sexuals i reproductius, de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears.

a) Se us mostraran unes fotografies de nois i noies, i imaginareu que són potencials parelles vostres. Heu d’escollir fins a 3 d’aquestes persones, amb els quals us agradaria tenir relacions. Escriviu el vostre nom al costat de les imatges dels nois o noies que més us agradin. 

Cal recordar que els alumnes poden sentir-se lliures per expressar l’orientació sexual amb la qual es sentin identificats i que la resta d’alumnes ho respectaran en tot moment. En el cas de trobar actituds intolerants es seguiran treballant sobre aquestes i, si fos necessari, es posaria el cas en mans del departament d’orientació, seguint els protocols que el centre té per tractar temes com les conductes no respectuoses amb l’orientació sexual de les persones. 

Exemple imatge: 

Font: elaboració pròpia. Imatge: freepik

Clicant aquí, podeu descarregar la resta d’imatges.

b) Es planteja que, després d’haver mantingut relacions amb ells, ens assabentem que 3 d’aquests nois i noies tenien una ITS i resulta que NO hem fet servir preservatiu! 

Escolliu, a l’atzar, quins d’aquests són els que tenen les malalties. 

A la pizarra, aneu seguint la cadena de relacions que s’han mantingut i com s’ha pogut anar contagiant aquesta malaltia entre la classe. 

Les ITS es transmeten en cadena, d’una persona infectada a una que no hi està. Quan es té una relació sexual amb algú, és com si es té amb les seves anteriors parelles i les seves possibles ITS.

c) Ara, plantegem que alguns dels alumnes sí que van fer servir preservatiu o altres mètodes de prevenció de les ITS. Representeu de nou a la pizarra: com es tallaria la cadena de contagis? 

La prevenció és una responsabilitat individual que comporta un compromís personal i col·lectiu.

AUTOAVALUACIÓ

• Al finalitzar, podeu contestar el següent qüestionari:

	Gens	Una mica	Bastant	Molt
Penses que aprofundir en el contingut científic d’aquesta novel·la, ha fet que la valoris o apreciïs més?	0	1	2	3
Penses que tractar el temari de l’assignatura mitjançant la novel·la, t’ajuda a entendre’l millor?	0	1	2	3

Guia de treball per a Un món feliç, d’Aldous Huxley

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA

Portada de Un mundo feliz, de Aldous Huxley (24a edició, 2020).

 Editorial Contemporánea.  Primera edició de 1932.

Sinopsi: «Un mundo feliz es un clásico de la literatura de este siglo, una sombría metáfora sobre el futuro. La novela describe un mundo en el que finalmente se han cumplido los peores vaticinios: triunfan los dioses del consumo y la comodidad, y el orbe se organiza en diez zonas en apariencia seguras y estables. Sin embargo, este mundo ha sacrificado valores humanos esenciales, y sus habitantes son procreados in vitro a imagen y semejanza de una cadena de montaje…».

Aquesta és la versió en castellà, donat que en aquest cas s’ha realitzat la lectura en col·laboració amb el departament de Lengua Castellana. No obstant, també està publicada traduïda al català (editorial Proa, 2019). La versió en català s’ha utilitzat també en el present treball per comptar amb una traducció fiable d’alguns dels fragments o paraules que es volien citar a les activitats. 

INFORMACIÓ PER ALS DOCENTS 

CORRESPONDÈNCIA AMB ELS CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM

Les activitats plantejades per a aquest llibre, Un món feliç, es corresponen principalment amb el següent contingut del currículum de l’assignatura de Biologia i Geologia de 4t de l’ESO: 

BLOC 1. L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA

• Mutacions. Relacions amb l’evolució.
• Enginyeria genètica: tècniques i aplicacions. Biotecnologia. Bioètica.

BLOC 3. ECOLOGIA I MEDI AMBIENT

• Autoregulació de l’ecosistema, de la població i de la comunitat.
• La superpoblació i les seves conseqüències: sobreexplotació.
• Els residus i la gestió d’aquests.

CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES CLAU

En termes generals, amb la present guia d’activitats, es pretén contribuir a les dimensions de les competències clau esmentades a continuació. A cada apartat de les competències clau, s’esmenten les activitats que hi fan especial èmfasi:

➤ Comunicació lingüística (CL):

➤ Activitats 1, 2, 5, 7, 10, 11.

• L’adquisició i l’ús adequat del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens del món natural.
• La comprensió de textos i informacions de caràcter científic bàsic i la distinció de les idees essencials de les secundàries.
• L’elaboració d’exposicions orals i escrites coherents i sintàcticament i lèxicament correctes a l’hora de fer comentaris de textos científics, proposar hipòtesis, argumentar proves, definir conceptes, etc.
• El manteniment d’una actitud favorable cap a la lectura mitjançant la utilització de textos relacionats amb la ciència propers als interessos dels alumnes.

➤ Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT):

➤ Activitats 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11.

• La comprensió dels conceptes científics i tècnics i de les teories científiques bàsiques i el reconeixement de la recerca com una forma de construir el coneixement al llarg de la història. 
• La resolució de problemes relacionats amb el món natural. 
• La utilització del mètode científic amb la identificació de problemes, l’observació, el contrast hipòtesis i les conclusions, amb l’objectiu de fer prediccions i prendre decisions.
• La valoració del coneixement científic i la seva capacitat d’aportar millores a la societat. 
• La valoració crítica de l’impacte físic i social de les activitats humanes. 
• La implicació en l’ús responsable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.

➤ Competència digital (CD): 

➤ Activitats 2, 6, 7, 9, 10, 12.

• La utilització de les TIC per obtenir, emmagatzemar, processar, presentar i intercanviar informació relacionada amb la biologia i la geologia.

➤ Aprendre a aprendre (AA):

➤ Activitats 2, 7, 10.

• L’habilitat per iniciar l’aprenentatge i persistir-hi, per organitzar el propi aprenentatge i per gestionar el temps i la informació de forma eficaç, ja sigui individualment o en grups.
• La presa de consciència del mateix alumne sobre el que sap, així com sobre el que ha d’aprendre.
• L’adquisició, el processament i l’assimilació de nous coneixements i capacitats.

➤ Competències socials i cíviques (CSC):

➤ Activitats 6, 7, 8, 9, 10, 11.

• El coneixement de la dimensió social i ètica dels avenços científics i tecnològics i dels debats que han sorgit sobre alguns d’aquests avenços, a fi que els alumnes entenguin l’evolució de la humanitat i es formin com a ciutadans amb opinió pròpia i capacitat per participar en les decisions que afecten la societat.
• L’alfabetització científica i tecnològica per adquirir opinions pròpies i fonamentades, per poder participar en les principals controvèrsies de la societat actual.

GUIA D’ACTIVITATS 

En aquesta guia proposem una serie d’activitats per treballar aquesta novel·la des d’un punt de vista científic. Amb elles, es pretén:

• Aprofundir en el contingut científic del llibre, per ajudar a apreciar més la seva lectura. 
• Entendre millor el temari de l’assignatura, al tractar-lo mitjançant la novel·la,  una eina pedagògica diferent a l’habitual en biologia.
• Valorar l’acceptació d’aquest tipus d’activitats en l’alumnat, mitjançant un breu qüestionari al final de les activitats. 

Les activitats es poden plantejar totes conjuntament o escollir les més adequades per al grup classe en concret. S’adjunta aquí l’arxiu “.doc” corresponent per poder fer totes les modificacions que els docents trobin oportunes.

1) Al Capítol I, s’explica amb molt de detall tot el procés pel qual un individu de Un món feliç és creat, al Centre d’Incubació i Condicionament. 

a) En grups de 3 o 4, feu un esquema, amb l’ajuda de dibuixos, explicant tot el procés que es va imaginar A. Huxley. Començant pels processos a la Sala de Fertilització, passant per l’aplicació del mètode Bokanovski i finalitzat a la Sala de Decantació.

2) Si Huxley escrivís la novel·la a l’actualitat, amb els coneixements que tenim ara, segurament la descripció de tot el procés de creació dels individus d’Un món feliç seria molt diferent al que va imaginar en el seu moment. 

a) Posa’t a la pell de l’escriptor i reescriu, amb una mica d’imaginació, aquest fragment de la novel·la, però amb els coneixements dels que disposem avui en dia (extensió aproximada de mitja pàgina). Has de tenir en compte si hi ha algun aspecte que es podria fer de la mateixa manera que a la novel·la i quins s’haurien de canviar i actualitzar.

Per fer-ho, pots ajudar-te de la informació que trobis al teu llibre de text o format digital, o consultant els següents enllaços:

Vídeo Clonació Ovella Dolly: https://www.youtube.com/watch?v=LLqH2i5RvEw&t=83s

Procés fecundació in vitro: https://www.reproduccionasistida.org/reproduccion-asistida/tipos-de-fecundacion-in-vitro/

b)  Quin tipus de clonació és la que es duu a terme en aquest procés? Clonació genètica, terapèutica i reproductiva? Explica les diferències entre les 3 tècniques. Per fer-ho, pots ajudar-te de la informació del teu llibre de text o format digital, o consultar els següents enllaços:

Diferents tipus de clonació: https://genotipia.com/la-clonacion-tipos-y-utilidad-terapeutica/

Infografia Clonació terapèutica: https://www.agenciasinc.es/Visual/Infografias/Clonacion-terapeutica-de-celulas-para-reparar-tejidos-danados

3) Imagina que ets un treballador al Centre d’Incubació de Un món feliç. Et diuen que has de demostrar els teus coneixements en clonació, per tal que no et deportin a Islàndia. 

a) Ordena les següents imatges i paraules i posa fletxes, per tal de representar el procés que has de seguir a l’hora de clonar un nou individu:

Font: elaboració pròpia. Imatges: BioRender.com 

Clicant aquí arribareu a una versió amb més resolució. Està en format “.ppt”, si el descarregueu al vostre ordinador, també podeu fer l’exercici al mateix document de forma interactiva, movent cada element dins de la mateixa presentació. 

4) El mètode Bokanovski, segons el descrit per Huxley “consisteix en una sèrie de deteniments del desenvolupament” per a conseguir un gran nombre de “bessons idèntics”. “Deturem el creixement normal, i, paradoxalment, l’òvul reacciona rebrotant”. Una de les tècniques que utilitzen a la novel·la per aturar el desenvolupament normal de l’embrió i que “rebroti” és sotmetre’l a raigs X.

a) Quins efectes sabem, a l’actualitat, que poden tenir aquests raigs X sobre l’ADN? Per tant, si apliquessim raigs X sobre embrions d’animals bessons, seria d’esperar que presentessin més o menys diferències entre ells?

5) Al Capítol X, porten a la ciutat al salvatge de la reserva, John, i a la seva mare, Linda. La Linda diu que el pare de la criatura és el Director del Centre d’Incubació i Condicionament, el Sr. Thomas. Ell ho nega taxativament, seria un escàndol per a ell. El director podria argumentar que John és en realitat fill d’un altre salvatge de la reserva, i no seu. 

a) Com es diu la prova mitjançant la qual es pot, avui en dia, saber si una persona és el pare d’una altra? Explica el seu funcionament.  Per ajudar-te a fer-ho, pots mirar la taula de l’apartat b.

b) Interpreta aquesta taula  i digues: qui és en realitat, el pare de John el salvatge?

Font: elaboració pròpia. Imatge: bbvaopenmind.com

6) Al 1997, la UNESCO va acordar la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans. 

a) Sembla bastant clar que avui en dia no es permetria, per falta d’ètica, fer el que es planteja a Un món feliç. Però, seria permès, amb altres finalitats, la clonació reproductiva d’humans, és a dir, crear un ser humà idèntic a un altre de forma artificial?

Per respondre, llegeix i analitza:

Articles 2 i 11 de la declaració de la UNESCO:

http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13177&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Article 160.3 del Codi Penal Espanyol:

https://www.boe.es/eli/es/lo/1995/11/23/10/con

7) Per altra banda, hi ha altres usos de la clonació i l’enginyeria genètica que sí estan permesos i que poden tenir algún benefici per a la societat, però també alguns potencials riscos. Per exemple:

• La manipulació genètica en plantes i animals (agricultura, medi ambient…).
• La clonació terapèutica en humans. 
• La clonació d’espècies en perill d’extinció o amb finalitats agrícoles. 

a) En grups, organitzeu-vos i busqueu informació sobre aquestes tècniques, en que consisteixen, i els seus punts a favor i en contra:

Grup A: Beneficis o punts a favor de la clonació d’altres espècies animals.

Grup B: Riscos o punts en contra de la clonació d’altres espècies animals. 

Grup C: Beneficis o punts a favor de la clonació terapèutica en humans. 

Grup D: Riscos o punts en contra de la clonació terapèutica en humans.

Grup E: Beneficis o punts a favor de la manipulació genètica en plantes i animals. 

Grup F: Riscos o punts en contra de la manipulació genètica en plantes i animals. 

Per buscar informació, podeu ajudar-vos del vostre llibre de text o format digital. També podeu consultar les següents pàgines web i altres que pogueu considerar adequades:

Grup A i B: 

Clonació d’altres espècies animals (extincions): https://www.agenciasinc.es/Entrevistas/Si-crearamos-un-neandertal-en-el-mundo-actual-no-pareceria-diferente

Apartat Clonació Animal, Avantatges i Desaventatges: https://www.genome.gov/es/about-genomics/fact-sheets/Clonaci%C3%B3n

Grups C i D: 

Apartat Clonació terapèutica, Avantatges i Desavantatges: https://www.genome.gov/es/about-genomics/fact-sheets/Clonaci%C3%B3n

Clonació terapèutica ¿un perill per l’èsser humà?:

https://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/16/biociencia/1368696906.html

Grups E i F: 

Exemple Manipulació genètica mosquits: https://cnnespanol.cnn.com/2018/09/26/mosquitos-manipulacion-genetica-eliminar-buena-idea/

Exemple Manipulació genètica salmons: https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/05/130529_ciencia_super_salmon_polemica_ig

 b) Després, exposeu  i poseu en comú tota la informació trobada per cada grup.

Podeu organitzar un debat entre els grups amb els punts de vista contraposats. 

8) Al món que va imaginar Huxley, molts dels seus individus són genèticament idèntics i per tant hi ha una pèrdua de variabilitat.

a) En termes d’evolució i adaptació al medi ambient, quins efectes negatius pot tenir això a llarg termini?

9) Imagina: Els científics de Un món feliç s’han adonat del problema que suposa estar perdent aquesta biodiversitat genètica, tant amb ells mateixos com amb els seus animals i plantes.  

a) Imagina’t que et contracten com a biòleg, quines mesures els hi recomanaries que caldria instaurar per a mantenir la biodiversitat a Un món feliç? Per fer-ho, tingues en compte que a la novel·la existeixen “reserves de salvatges” i com es podria aprofitar això per augmentar aquesta diversitat genètica. 

També pots ajudar-te del teu llibre de text o buscant informació a internet: 

Conveni sobre la Diversitat Biològica, 1992: https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-la-biodiversidad/folletodivulgativo_tcm30-156088.pdf

10) Aldous Huxley, 30 anys després de la publicació de Un món feliç, va escriure un petit llibre en el qual opinava sobre el que ell mateix havia escrit a la seva novel·la i com havia evolucionat el món des de llavors. Al Capítol I d’aquest llibre, parla sobre la sobrepoblació. 

a) Llegiu aquest fragment i després, realitzeu les activitats plantejades

Retorno a un mundo feliz

 Aldous Huxley, 1958

Capítol I. Exceso de población

“¿Por qué la pesadilla, proyectada por mí en el siglo VII D. F., ha avanzado tan ràpidamente en nuestra dirección? La contestación a estas preguntas debe comenzar donde tiene sus comienzos la vida de hasta la más civilizada de las sociedades: en el campo de la biología.” (…) “En 1931, cuando yo estaba escribiendo “Un mundo feliz”, [la población mundial] andaba cerca de los dos mil millones. Hoy, cerca de treinta años después, hay dos mil ochocientos millones de nosotros. Y mañana ¿què? La penicilina, el DDT y el agua limpia son artículos baratos, cuyos efectos en la salud pública no guardan proporción alguna con su costo.” (…) “Regular los fallecimientos es algo que puede ser procurado a todo un pueblo por unos cuantos técnicos a sueldo de un gobierno benévolo. Regular los nacimientos depende, en cambio, de la cooperación de un pueblo entero.” (…) “Consiguientemente, los promedios de mortalidad han disminuido en estos últimos años con una brusquedad impresionante. En cambio, los promedios de natalidad han permanecido en su antiguo alto nivel. En consecuencia, el número de humanos está aumentando ahora más rápidamente que en cualquier otro momento de la historia de la especie.” (…) “En el mundo feliz de mi fábula, el problema del número de seres humanos en su relación con los recursos naturales había quedado solucionado de un modo efectivo. Se había calculado una cifra óptima para la población mundial y el número se mantenía en los alrededores de esta cifra (algo inferior a los dos mil millones, si no recuerdo mal) generación tras generación. En el mundo contemporáneo real, el problema de la población no ha sido solucionado. Por el contrario, se está agravando y haciendo más formidable con cada año que pasa. Es con este sombrío telón de fondo biológico como se están representando todos los dramas políticos, económicos, culturales y psicológicos de nuestro tiempo”. (…) “El problema de una población en rápido aumento en relación con los recursos naturales, la estabilidad social y el bienestar de los individuos es actualmente el problema central de la humanidad. Seguirá siendo el problema central con toda seguridad por otro siglo y tal vez por varios siglos más”. 

b) A Un món feliç, quines mesures de control de la natalitat i de la longevitat es prenen per a evitar que es doni aquesta superpoblació de la que parla Huxley? 

c) Al nostre món, és un fet que la població augmenta més als països en vies de desenvolupament. Per quina raó creus que passa això? Com es podria solventar?

d) Recerca s’informació: Actualment, quina es calcula que és la població mundial?

S’estima que aquesta augmenta en 80 milions de persones cada any. Calcula, a quina xifra podria arribar la població mundial al 2050? 

e) Esmenta accions que caldria prendre per aconseguir que aquest desenvolupament sigui sostenible, tant a nivell local com global. Per fer-ho, pots ajudar-te del teu llibre de text o format digital o consultar aquestes pàgines web:

A nivell local:

https://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/que-es-lagenda-21

https://www.eivissa.es/portal/images/stories/pdfag21/AG21PlaAccio2010.pdf

A nivell global: 

Tareas comunes: Informe Brundtland, 1980, ONU.

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/

11) A la novel·la, es mostra una societat molt consumista, i  no es parla de com gestionen els residus (només es parla de la incineració dels morts al Crematori i Centre de Recuperacio de Fòsfor). Imagina que s’han adonat que la quantitat de residus generats els hi suposa un problema i que t’han contractat, com a biòleg o biòloga, per a solucionar-ho.

a) Quins sistemes de gestió de residus els hi aconsellaries utilitzar? Escriu un breu informe amb els teus suggeriments com a expert en la matèria. 

b) També t’han demanat que elaboris unes frases per afegir a la seva hipnopèdia i aconseguir condicionar-los també a favor del reciclatge. Cerca i tria algunes frases, a l’estil d’eslògans, que podries aconsellar per a incorporar a la hipnopèdia sobre les bondats del reciclatge. 

12) Escriu, com si es tractés d’un Tweet (140 caràcters) el que més t’hagi cridat l’atenció d’aquesta novel·la i les activitats que has realitzat, també pots incloure alguna imatge. Si t’animes, pots compartir la informació a les teves xarxes socials o buscar el que han escrit altres usuaris sobre el tema. Per exemple, fent servir el hashtag #Unmundofeliz.

AUTOAVALUACIÓ

• Al finalitzar, podeu contestar al següent qüestionari:

	Gens	Una mica	Bastant	Molt
Penses que aprofundir en el contingut científic d’aquesta novel·la, ha fet que la valoris o apreciïs més?	0	1	2	3
Penses que tractar el temari de l’assignatura mitjançant la novel·la, t’ajuda a entendre’l millor?	0	1	2	3

Activitats Bèsties fantàstiques i on trobar-les

Portada del llibre Bèsties fantàstiques i on trobar-les, de J.K. Rowling.

A continuació trobaràs 5 bèsties del món de Harry Potter amb la seva descripció i una imatge que el representa. 

1. Quin és l’hàbitat i el nínxol de cada bèstia?

2. Escriu una xarxa tròfica amb el que expliquen als  exemples d’aquestes bèsties.*

3. Partint des de l’enciam (que menja el cucbrut), assenyala els productors, consumidors primaris, secundaris, etc. Alguns dels individus tenen més d’un d’aquests rols (per exemple, consumidor secundari i terciari) a la vegada? Explica-ho.

*Si una bèstia destrueix o fa fugir una altra, entenem que també se’l sol menjar i per tant forma part de la cadena tròfica. 

Mostra de les imatges: 

Texte del llibre Bèsties fantàstiques i on trobar-les, de J.K. Rowling. Il·lustracions de Olivia Lomenech.

La resta d’imatges la podeu trobar al següent enllaç (ús exclusiu per a educació): https://docs.google.com/document/d/1Ujwf2Y20NfEcjOYl4SY8LX6dJTK6Txolo9ps1rh4Vig/edit?usp=sharing

Activitats Bestiario de Tolkien

Portada Bestiario de Tolkien, de David Day, editorial digital EspaBook

Llegeix els fragments de les diapositives següents i contesta a les preguntes:

1. Quines adaptacions presenta Gollum? A quines condicions ambientals poden correspondre?

2. A continuació tens unes gràfiques sobre límits de tolerància a la llum dels Orcos i dels uruk-hai.  

3. Quina gràfica correspon a cada raça? Quin és el límit de tolerància superior per als Orcos? Quina de les dos races és estenoica i quina eurioica per al factor llum? Explica-ho.

Fragments i dibuixos del llibre Bestiario de Tolkien, de David Day, editorial digital EspaBook.

Activitats Archie, el noi que parlava amb elefants

Portada d’Archie, el noi que parlava amb elefants, de Lluís Prats.

Les activitats van estar plantejades per a formar part d’un examen, però es poden utilitzar com a activitats de forma habitual.

——————————————————–

Nom i Llinatges __________________________________________________Curs:_____

Llegeix i contesta a les preguntes:

Fragment de Archie, el noi que parlava amb elefants, de Lluís Prats. 

Archie i Jumbo conversen:

-Potser és que els elefants som els jardiners de les planúries que veus davant teu. 

-Au va! No m’ensarronis.

-Mira, nosaltres repartim les llavors per allà on passem, d’una manera poc elegant, és cert, i sobre la qual millor no donar gaires detalls…

– En dono fe, i no, no entris en detalls… Bé, deixem-ho estar…

La Jumbo va somriure sense deixar de caminar i li va continuar explicant:

– Com et deia, repartim les llavors dels arbusts i els arbres, que alimenten els insectes, els cucs i els escarabats, després els ocells se’ls mengen, i gràcies a les llavors que transportem s’alimenten tots els que mengen herba com nosaltres, com les gaseles que també coneixes bé. Després, aquests alimenten els lleons i lleopards i tots els altres. Quan no trobem aigua, excavem amb els ullals. Sabem que corre per sota terra, i netegem els boscos fent clarianes perquè hi creixin més arbusts, que ens donen l’aire que respirem, i tot és com un cercle preciós. Ho entens?

1) Recorda les piràmides d’energia que vam estudiar, i com l’energia es va perdent d’un esglaó a un altre.  Què aconsegueix l’elefant i altres grans animals, al ser herbívors i alimentar-se de plantes directament? Raona la resposta. 

2) Recorda les relacions entre els éssers vius. Quin tipus de relació es dóna entre l’elefanta i els fruits dels arbusts, en la qual els dos es veuen beneficiats? 

3) Escriu una xarxa tròfica amb els éssers vius del texte i indica a quin nivell tròfic es correspon cada un (productor, consumidor, etc.).

4) Quines conseqüències podria tenir que no hi haguessin herbívors en aquest ecosistema? Raona la resposta.  

Observa les gràfiques següents. Indiquen els valors de tolerància dels insectes que hem vist al text.

5) Entre quins valors aproximats es troba la zona de tolerància per a la formiga? i per a l’escarabat?

6) Quina serà una especie estenoica i quina eurioica per a la temperatura? Explica-ho.